Sents una ansietat desproporcionada en certes situacions?

Si has arribat fins aquí és perquè sents una ansietat desproporcionada en certes situacions. Creus que són nivells d’ansietat massa alts, excessius per les situacions que la provoquen. No obstant, això no impedeix que les percebis com amenaces i t’hi sentis vulnerable.

En aquest article exploraré el que pots estar sentint. També t’explicaré perquè et sents tan indefens quan apareix l’ansietat i et donaré les claus necessàries per superar aquestes dificultats.

Vas viure una situació que et va fer sentir amenaçat

Els problemes d’ansietat solen començar quan la persona viu una situació en què se sent amenaçada.

De vegades aquesta situació constitueix un perill per la salut o la vida, ja sigui la teva pròpia o la dels teus éssers estimats. No obstant, en molts casos es tracta d’un altre tipus d’amenaça.

Alguns exemples són el perill de perdre la teva llibertat i autonomia, o les dificultats per assolir els teus objectius vitals. En altres casos el que està en joc és la protecció i l’amor dels teus éssers estimats. També són freqüents el risc de desaprovació social o de pèrdua d’estatus.

Sigui quina sigui l’amenaça, el que està en risc és important per tu. Si tens un problema d’ansietat, és probable que comencés amb una situació d’aquest tipus, en què vas sentir que perillava alguna cosa que t’importa.

No vols que passi alguna cosa negativa

Si vas viure una situació així, hauràs experimentat una forta sensació de perill. És probable que aquesta experiència t’hagi marcat, tant si el que temies va acabar passant com si no.

Segurament, d’aleshores tens por que la situació es repeteixi, o que acabi passant el que tems. Sents alts nivells d’ansietat en aquestes situacions o simplement davant de la possibilitat que passin. És possible que et sentis ansiós fins i tot en pensar-hi, encara que sigui poc probable que la situació es materialitzi.

En aquestes circumstàncies, potser has començat a evitar aquelles situacions que consideres perilloses. No et sents capaç d’afrontar la possible amenaça, així que prefereixes eliminar aquesta possibilitat. Amb aquestes evitacions la teva ansietat es redueix i experimentes un gran alleujament, però també et sents més vulnerable i indefens.

A més, l’ansietat sempre torna a aparèixer. Encara que ja no t’exposis a determinats contextos, segurament comences a trobar perilloses altres situacions. Evitant aquestes noves situacions obtens un alleujament temporal, però l’ansietat sempre acaba tornant.

Si et trobes en una dinàmica d’aquest tipus, t’hauràs adonat que cada vegada fas menys coses per por. A més, això no et fa sentir més segur, sinó tot el contrari. Acabes vivint la vida amb pessimisme, veient amenaces per tot arreu.

Veus el teu dia a dia ple d’obstacles que has de superar. Sents que mai pots baixar la guàrdia, perquè sempre hi ha una nova amenaça esperant. Estàs esgotat, fart d’estar batallant contínuament.

Et sents vulnerable

L’ansietat ha canviat molt la teva vida, així que potser et costa reconeixe’t. Segurament, abans de l’arribada de l’ansietat feies una vida normal, però la seva aparició ho ha capgirat tot.

És possible que ara mateix et sentis feble i incapaç. L’ansietat et paralitza i t’impedeix afrontar els teus problemes. Et sents bloquejat, sense recursos per canviar la teva situació.

En aquestes circumstàncies, és probable que tinguis problemes d’autoestima. Veus que l’ansietat t’impedeix fer coses que els altres fan sense dificultat, i això t’avergonyeix. Segurament et fas moltes preguntes:

Per què tinc tanta por en aquestes situacions? Per què sento una ansietat tan desproporcionada? Per què l’ansietat em paralitza i em deixa indefens? Per què això només em passa a mi? És que soc diferent dels altres?

Tot seguit, et donaré les eines necessàries per respondre aquestes preguntes, i t’explicaré les estratègies més efectives per superar les teves dificultats.

La resposta d’ansietat és intensa

En primer lloc, convé recordar què són la por i l’ansietat. Totes dues són reaccions que afavoreixen la teva supervivència: la por és una emoció automàtica, de curta durada, que apareix quan percebem un perill imminent, mentre que l’ansietat és una resposta emocional més duradora que anticipa possibles amenaces futures.

Aquestes respostes poden arribar a ser molt intenses. La percepció de perill pot aparèixer juntament amb símptomes físics, com ara l’acceleració cardíaca, l’augment del ritme respiratori, etc. Aquests símptomes preparen l’organisme per fer front a una amenaça.

Considera que, fins fa relativament poc, els humans vivíem en un entorn salvatge i perillós. En aquest context prehistòric ple de depredadors i altres amenaces, una intensa resposta d’ansietat era molt útil per protegir la vida.

La resposta d’ansietat és primitiva

Afortunadament, els avenços tecnològics i socials de la vida moderna ho han canviat tot. Actualment vivim en un món molt segur, en comparació amb el dels nostres ancestres. Ens seguim enfrontant a amenaces, però aquestes no solen ser tan greus ni tan freqüents.

A l’època actual, les nostres preocupacions vitals es basen en altres aspectes. Com he dit abans, algunes de les nostres pors estan relacionades amb la salut, la llibertat, l’autonomia, les relacions afectives, la vida social, el treball o l’economia domèstica.

Tot i així, la resposta d’ansietat continua sent igual de primitiva i intensa que durant la prehistòria. El teu organisme reacciona com si la supervivència estigués en joc, encara que el problema al que t’enfrontes no sigui tan greu ni suposi un risc per la teva vida.

Aquest és un dels motius pels quals la teva ansietat pot ser tan radical davant d’algunes preocupacions, encara que no tractin d’un assumpte de vida o de mort.

Tems que una experiència del passat es repeteixi

Un altre aspecte fonamental per comprendre aquesta ansietat desproporcionada són les teves experiències passades.

Si en el passat vas viure situacions en què va perillar alguna cosa important per tu, és possible que la teva ansietat s’activi davant la possibilitat que aquestes situacions es repeteixin. En aquest cas et pots sentir igual d’indefens que en el passat, encara que les circumstàncies siguin unes altres i tu tinguis molts més recursos per afrontar al problema.

Les experiències passades que t’indueixen a l’ansietat poden pertànyer a qualsevol etapa de la teva vida. Tot i així, són especialment influents aquelles experiències viscudes durant la teva etapa infantil i adolescent, quan disposaves de menys recursos per afrontar situacions complicades.

Com menys edat té la persona, més complex resulta assimilar una situació difícil i actuar per resoldre el problema. Els nens no disposen de la capacitat cognitiva suficient per comprendre certes situacions ni per reaccionar correctament a elles.

Per tant, si un nen s’exposa a experiències que superen la seva capacitat d’assimilació o reacció, es pot veure aclaparat per les circumstàncies i sentir-se amenaçat i indefens. Això li pot passar tant si es troba davant d’un perill real com si es tracta només d’una percepció errònia.

Hi ha moltíssimes experiències que podrien aclaparar a un nen. Ho podria provocar tota situació en la qual perillés alguna de les seves necessitats bàsiques, com per exemple la necessitat d’afecte, vincles, cura, protecció o espontaneïtat. Això pot passar si l’amenaça és real o també si és imaginada.

L’ansietat et fa sentir indefens

De vegades, aquestes experiències prèvies predisposen a patir problemes d’ansietat en el present. Si la persona experimenta una situació que li recorda les seves vivències passades, la pot interpretar com una amenaça, activar la seva l’ansietat i iniciar una dinàmica ansiosa.

Això pot passar quan la situació constitueix una amenaça per a la persona, però també podria succeir sense que existeixi un perill real. La persona se sent indefensa davant d’aquesta situació perquè li recorda certes experiències en què es va sentir desprotegida.

Tot i que ara potser disposa de molts recursos per afrontar la situació, es sent com si no tingués marge de maniobra. La seva ansietat s’activa amb intensitat i es sent atrapada, sense sortida.

Per altra banda, de vegades l’ansietat sorgeix en situacions que no guarden relació amb experiències prèvies. Això passa quan la persona, de manera conscient o inconscient, atribueix a la situació actual alguna similitud amb aquesta experiència passada, encara que aquesta similitud no existeixi en realitat.

En aquests casos, la persona estableix un paral·lelisme entre les dos situacions, malgrat ser totalment diferents. Aquesta associació pot provocar l’activació de l’ansietat en la situació actual, tot i ser aquesta inofensiva.

Realitza un exercici pràctic

Com pots veure, els alts nivells d’ansietat et poden fer sentir en perill, encara que la situació no constitueixi realment una amenaça.

Ara et proposaré un exercici pràctic, perquè valoris si això t’està passant. L’objectiu d’aquest exercici és que analitzis la situació temuda de la manera més objectiva i racional possible, per determinar si és realment perillosa.

Per aconseguir-ho, procura fer l’exercici en un moment en què estiguis calmat. No podràs fer una anàlisi objectiva si estàs nerviós o angoixat. Un cop et trobis en aquest moment de calma, agafa paper i llapis, i intenta respondre fredament les preguntes següents:

1. Quina és la probabilitat real que passi el que et fa por? No pensis en la freqüència amb que això va passar en el passat, sinó en la freqüència amb què podria succeir en el present.

2. Si passés el que et fa por, de debò serien tan greus les conseqüències? No et centris en les conseqüències que han tingut situacions passades, sinó en quin impacte tindria aquesta situació en l’actualitat.

3. Si passés el que et fa por, de debò no podries afrontar-ho? No pensis en com vas afrontar situacions similars en el passat. L’important és que analitzis amb objectivitat les teves habilitats i recursos actuals, i especialment les que tenies abans de patir problemes d’ansietat.

Analitza les teves respostes

Reflexiona sobre les respostes que has apuntat. Moltes vegades, en respondre aquestes preguntes un s’adona que els successos que es temen no són tan probables, o que si finalment passessin no serien tan greus ni tan difícils de gestionar. No sempre és així, però passa amb molta freqüència.

En els moments d’agitació ansiosa és complicat adonar-se d’això. En aquest estat emocional, t’imagines la situació temuda com un escenari catastròfic i impossible de superar, encara que realment no sigui així. Per aquest motiu és important que ho analitzis quan estiguis tranquil i puguis pensar amb claredat.

Si després de fer una anàlisi racional conclous que la situació constitueix un perill real, actua en conseqüència. Demana ajuda a persones de confiança, pensa en possibles solucions, medita bé quines decisions has de prendre i procedeix sempre amb prudència.

Ara bé, si has sobredimensionat l’amenaça o si la situació no és realment perillosa, és important que en prenguis plena consciència. Posa en valor els teus recursos personals per resoldre el problema i reflexiona sobre les implicacions que té això a la teva vida.

No t’has d’avergonyir de res

També sigues conscient que no hi ha motius per sentir vergonya. Els problemes d’ansietat són freqüents a la població, molt més del que creus.

D’altra banda, és veritat que altres persones poden fer front a aquestes situacions sense tantes dificultats. Però no pateixen un problema d’ansietat. No és just per tu que et comparis amb persones que no tenen aquest problema, perquè el seu context i les seves circumstàncies són unes altres.

Els problemes d’ansietat són un gran obstacle per totes les persones que els pateixen. Però els pots entendre com un desafiament que pot superar-se amb implicació i l’ús d’estratègies adequades.

Si les situacions temudes no són perilloses, intenta afrontar-les

Com ja has vist, l’ansietat pot augmentar la teva percepció de perill, més enllà dels riscos reals. Si la situació que tems no és realment perillosa, el teu objectiu hauria de ser deixar d’evitar-la i començar a exposar-t’hi.

Has de tenir en compte que quan evites una situació, reforces la idea que no seràs capaç d’afrontar-la. Aquesta idea és molt perjudicial perquè alimenta la teva sensació de perill i manté i augmenta la teva ansietat.

En realitat, les teves evitacions mantenen un cercle viciós: com més situacions evites, més indefens et sents i més ansietat pateixes. Per superar les teves dificultats, cal acabar amb aquesta dinàmica i exposar-te a la situació temuda.

Naturalment, no t’has d’exposar a situacions que són objectivament perilloses, ni realitzar activitats que el metge t’hagi prohibit. Únicament has d’exposar-te a una situació temuda si abans l’has analitzat objectivament i has conclòs que no constitueix cap perill.

L’estat d’ansietat és transitori

Sé que el que et proposo no és fàcil per tu. Ara saps que no existeix un perill real, però tot i així es possible que al exposar-te a aquesta situació segueixis experimentant una resposta ansiosa.

Això passa perquè l’ansietat és una reacció emocional. El temor que sents en certes situacions té el seu origen en experiències i aprenentatges emocionals, en vivències. Independentment de la valoració racional que facis, sentir-te indefens és una vivència.

Per aquest motiu, al viure aquesta situació pots experimentar símptomes. No obstant, has de saber que l’ansietat, com totes les reaccions emocionals, és un estat transitori i sempre acaba esgotant-se.

Per tant, encara que al principi sentis símptomes, aquests es reduiran o desapareixeran si et mantens el temps suficient en la situació.

És molt important que visquis aquesta experiència. Així comprovaràs per tu mateix que les conseqüències temudes no succeeixen. A través de la vivència, de l’experiència directa, veuràs que la teva anàlisi racional és correcta i que no hi ha cap perill.

Progressa a poc a poc

Aquest procediment pot ser difícil, així que et recomano portar-lo a terme de manera molt gradual.

Pots començar exposant-te a una situació que et generi ansietat a un nivell baix, de manera que t’incomodi però que a la vegada puguis tolerar.

Una vegada t’acostumis a aquesta situació, pots exposar-te a una altre més difícil, i així successivament. D’una manera gradual, experimenta situacions cada vegada més difícils.

Si t’exposes a les situacions temudes amb regularitat, les reaccions ansioses aniran disminuint. A poc a poc aniràs recobrant la sensació de control i recuperant la confiança en tu mateix.

Finalment, tornaràs a sentir-te segur. Et veuràs capaç d’afrontar aquestes situacions i de resoldre les dificultats que puguin sorgir.

Tot i així, aquest procés pot ser complicat. Sentir perill i ansietat no és gens agradable. Per superar aquesta dificultat, recorda l’anàlisi racional que has realitzat sobre les situacions temudes.

Si no hi ha perill real, aquesta convicció et donarà la força necessària per arriscar-te i enfrontar-te a l’ansietat. També t’ajudarà el recordar que la reacció ansiosa és transitòria i sempre s’acaba.

La psicoteràpia pot ajudar-te

Espero que aquestes orientacions et siguin d’utilitat. Si vols avançar en aquesta direcció però tens dificultats per aconseguir-ho, t’animo a iniciar un procés de psicoteràpia.

Si vols que t’acompanyi en aquest procés, pots contactar amb mi. Et puc ajudar a comprendre millor les teves pors, així com les creences i conductes que les reforcen. També descobrirem quines són les teves fortaleses i com les pots fer servir per superar el teu bloqueig.

Mentre recorrem aquest camí també abordarem els símptomes d’ansietat. Aprendràs estratègies que et permetran trencar la dinàmica ansiosa i recuperar el control de la situació. Per assolir aquest objectiu, treballarem amb les eines que han demostrat més efectivitat i evidència científica.

Cada persona és diferent, així que la intervenció terapèutica serà individualitzada. Analitzarem les particularitats de la teva situació i dissenyarem un pla adaptat a les teves necessitats concretes.

Els objectius del nostre treball terapèutic seran assolir un coneixement més profund de tu mateix, aprendre estratègies per superar les teves dificultats i aconseguir més autonomia i benestar vital.

Bé, això és tot per avui. Espero que aquest article t’hagi sigut d’ajuda. Si creus que li pot ser útil a altres persones, el pots compartir.

M’acomiado fins la propera. Cuida’t molt i fins aviat.

Albert Cos. Psicòleg col·legiat 21.303

Psicoteràpia Presencial i Online